La Fira del Llibre Anarquista de Mallorca: una experiència autogestionada que es va consolidant any rere any

Després de cinc mesos de preparació, desenes d’assemblees i reunions per grups de feina, centenars de correus i quatre dies d’autonomia i goig col·lectiu, des de l’assemblea de la III Fira del Llibre Anarquista de Mallorca volem compartir amb totes vosaltres les valoracions que n’hem extret de l’organització i desenvolupament de la Fira d’enguany. D’aquesta manera desitgem col·lectivitzar les reflexions sobre un dels actes autogestionats i autofinançats de major format a l’illa, que tracta de reunir les diferents sensibilitats de l’anarquisme illenc, així com apropar-nos a altres companyes, contrastar visions i conèixer lluites d’ultramar. Finalment, des d’aquestes línies, aprofitarem també per expressar la nostra més sincera gratitud a totes les persones que amb el vostre compromís féu possible la Fira.

Si en el text de presentació dèiem que la nostra intenció era consolidar la Fira, podem estar satisfetes en aquest sentit. La proposta d’un programa més extens, dens i ambiciós, tot ampliant en un dia els actes programats, ha estat possible gràcies a un alt grau d’implicació i feina de part de totes les companyes. Així mateix, l’afluència de gent durant els quatre dies ha superat a la d’edicions anteriors, reflex de l’actualitat i heterogeneïtat de les idees anarquistes. Més d’un centenar de persones varen participar aquell cap de setmana a la plaça del Parc de Ses Veles a oxigenar el pensament, practicar l’autogestió i relacionar-se horitzontalment. No obstant això, allò que omple veritablement de sentit a la Fira per a nosaltres, és que l’aprenentatge i intercanvi col·lectius que emergeixen a espais com aquest, ens ajudin a desenvolupar i enfortir les lluites socials i en defensa del territori des de l’auto-organització i l’acció directa de les oprimides.

Un programa marcat per la diversitat de formats i el context polític

El programa d’enguany ha comptat amb cinc presentacions de llibre, dues taules rodones, cinc concerts entre cantautors i un raper, així com una representació teatral, un contacontes, un recital col·lectiu de poesia amb bases DUB i les presentacions d’un pòster, una revista i un còmic. En aquest sentit, hem volgut donar-li continuïtat a l’aposta per la diversitat de formats que iniciarem a l’edició passada, incloent-hi la novel·la, la poesia, el dibuix o les arts escèniques com a part fonamental del llenguatge subversiu. També hem de remarcar que en aquesta tercera edició volíem reflectir en el programa algunes de les inquietuds i debats que més voltegen a l’entorn llibertari en un any de fort context electoral. Així doncs una part del programa estava més enfocat a incidir en una crítica radical de la política burgesa, i una altra a eixos claus com la lluita anticarcerària, els feminismes, la defensa del territori i les pràctiques comunals o l’agitació cultural.

En primer lloc, hem volgut plantejar un qüestionament d’arrel a les estructures de dominació política actuals: les Democràcies i l’Estat del Benestar. Sense termes migs ni pal·liatius, les presentacions de Contra la democràcia, editat pels Grupos Anarquistas Coordinados i Dulce Leviatán, de Pedro García Olivo, portaren aquestes crítiques disposades a desemmascarar les més subtils formes d’opressió política. En segon terme, volíem també visibilitzar experiències i pràctiques de lluita que se surten dels sistemes partidistes i jeràrquics. Així, en la taula rodona i debat Quan els carrers bullen, amb membres del CSO Can Vies i del col·lectiu Encausades Parlament i en la presentació de La anarquia funciona, de Peter Gerderloos, verem que quan s’empra l’horitzontalitat, l’acció directa, la desobediència i el suport mutu com a eines de combat i relació es pot arribar més lluny del que els parlaments ens permeten imaginar. En tercer lloc, volíem reorientar la mirada cap a nosaltres mateixes, les antiautoritàries. Al voltant del llibre d’autoria col·lectiva La apuesta directa, poguérem analitzar diferents processos d’organització llibertària actuals, quines són les seves mancances i aspiracions immediates en un context de recuperació institucional i desmobilització generalitzada de les lluites. Finalment, a propòsit d’aquest context, decidirem organitzar la taula rodona i debat Esdevenir governants o esdevenir ingovernables amb la intenció d’oferir un espai de reflexió entorn les possibilitats, limitacions i contradiccions que ofereix la via institucional, en un moment en què aquesta via està agafant força, tant a Mallorca com a d’altres indrets propers.

Més enllà del cicle electoral, els debats i l’assaig polític, hem volgut prioritzar d’altres temàtiques claus i enriquidores per al pensament crític i la transformació quotidiana. En relació amb això les lluites anticarceràries tingueren el seu moment quan amb els llibres Huye, hombre huye de Xosé Tarrio, i Caminando hacia el abismo de J. M. Botana Cao a càrrec de Punto de Fuga, férem un recorregut pels tenebrosos passadissos del sistema penitenciari espanyol i per les veus d’aquelles que no s’hi han doblegat. Per tal de treballar els feminismes de manera més específica vam comptar amb la presentació guiada pel pòster Úter, una proclama de la imaginació contra les opressions reproductives i sexuals, i el còmic de Cinco historias de mujeres indocumentadas de n’Amalia Álvarez, que des d’una mirada indígena ens desensorrà les memòries de dones migrants que qüestionen els privilegis de l’home occidental. Finalment tractarem la tan necessària defensa del territori amb altres dues activitats. Per aquest camí, José Ardillo, a través de Buenos días, Sísifo ens oferí una perspectiva inèdita sobre la potencialitat de la novel·la per plantejar una reflexió íntima i profunda sobre l’huracà de la modernitat i la destrucció del territori. De semblant manera, membres del Grupo Surrealista de Madrid presentaren la revista Salamandra dels quals en són editors, plantejant-nos les possibilitats de la poesia i l’oníric com a mètodes subversius de crítica i combat contra el tancament al qual ens sotmet la ciutat industrial.

A més a més a la Fira no tot són lletres i lectura. El rap de Kronstadt, les guitarres i veus d’ Ana Martí, Búterflai i Paradoxus Luporum junt amb el DUB de Dj Amoniako posaren ritme musical a la Fira. Així mateix, l’èxit del teatre de Clara G.F. i el divertit contacontes per adults Mons imaginaris feren gala d’un esperit anticomercial, reflexiu i irreverent en les arts escèniques.

Finalment, hem de remarcar que la Fira va ser també un espai d’encontre de distribuïdores, llibreries, editorials, biblioteques socials i d’altres projectes polítics que ocuparen la plaça el cap de setmana. Vingudes de Mallorca, Catalunya, Madrid, Euskal Herriak, País Valencià, entre d’altres, algunes oferien tot tipus de materials i d’altres més especialitzades en temes concrets com ara el feminisme, la critica anti-industrial, la història de l’anarquisme i dels moviments socials, o l’alliberació animal. En aquest sentit, cal remarcar que un dels objectius importants de la Fira, que considerem es va tornar a assolir enguany, era la generació d’aquest punt d’encontre, idoni per a l’intercanvi d’idees i materials de diversos llocs, alhora que espai per a enfortir llaços amb projectes polítics afins.

Se’ns cola el patriarcat

Les organitzadores de la III Fira configuràrem un programa en què participació de ponents femenines era significativament minoritària, això va fer que algunes de les participants ens comuniquessin la gravetat d’aquesta mancança. Del procés de parlar i reflexionar, entre d’altres resolucions va sortir el fer un text que vàrem compartir amb totes les participants a la Fira; és el següent:

Volem compartir amb totes vosaltres la vivència que hem tengut en el procés d’organització de la III Fira del Llibre Anarquista de Mallorca. El programa de la fira l’hem configurat de forma que la participació de ponents femenines és significativament minoritària. Al començament decidirem quines temàtiques volíem tractar durant la fira, però hem recorregut als autors que més coneixíem sense incorporar ni visibilitzar la diversitat de produccions literàries i de pensament que existeixen. Ens ha faltat sensibilitat i consciència per a no reproduir dinàmiques pròpies del sistema social heteropatriarcal capitalista que escriu la seva història a partir de la narrativa de l’home blanc heterosexual. No hem tengut la mirada feminista que creiem ha de ser transversal, en cada paraula i acció. Reivindicam, però, l’apropiació dels errors i conflictes que nosaltres mateixes cream per a totes juntes aprendre a crear espais lliures de tot tipus d’autoritat. Creiem també que les dinàmiques patriarcals que nosaltres hem reproduït travessen molts altres espais i projectes llibertaris que consideram propis. És, per això, que no hem volgut limitar l’autocrítica a l’àmbit intern, sinó a compatir-la i propiciar així que es creïn nous espais de reflexió.

Sovint ens hem trobat a assemblees on la participació activa de dones és menys projectada, a llibreries afins en les que l’autoria i edició femenina és una minoria, a concerts punk on els homes predominen tant sobre com baix l’escenari. No creiem en l’estratègia socialdemòcrata de la paritat, sinó que volem escoltar i potenciar les narracions d’aquelles que es resisteixen a les discriminacions estructurals ja sigui per raó de gènere, espècie, ètnia o classe. Les formes de resistir, de crear-nos i recrear-nos són infinites, com per exemple a través d’un llapis, un esprai, una cisalla, una bateria, de les ones d’una ràdio lliure, o de la participació a espais i projectes autogestionats.

Són les dones les protagonistes dels seus propis processos d’empoderament, però són els homes els que han d’acompanyar aquest procés i replantejar-se els seus privilegis. La seva llibertat només serà possible a través de la llibertat de les dones. En aquest procés d’aprenentatge compartit volem també anar més enllà del subjecte ‘dones’ i ‘homes’, qüestionant etiquetes i rompent amb la reproducció de rols de gènere. El grup d’organització de la Fira del Llibre Anarquista de Mallorca estam immerses en aquest procés, creant xarxes d’aranyes que afavoreixen la comunicació entre companyes, possibilitant compartir vivències transformadores i rompre amb tota forma d’autoritat. Estam il·lusionades que sigui així i confiam que les pròximes edicions de la fira seran una petita expressió d’aquest aprenentatge.

Mort al patriarcat i visca l’anarquia!

Un debat no exempt de tensions

Probablement el moment més conflictiu de la Fira va ser la taula rodona i debat Esdevenir governants o esdevenir ingovernables, sobre les possibilitats, limitacions i contradiccions de la via institucional, a on les tensions entre projectes polítics amb grans diferències estructurals i trajectòries històricament divergents, van ser palpables. Tot i que el desenvolupament del debat va transcorre sense massa sobresalts, les tensions arribaren a esclatar en un moment donat en la forma d’un insult cap a tres persones de la taula que exerceixen càrrecs a partits polítics. Aquest fet va ferir la sensibilitat d’algunes participants, tal com ens ho van comunicar explícitament a posteriori, el qual ens sap greu. D’una altra banda, vàrem poder llegir dies després a la xarxa, el comunicat No només se’ns cola el patriarcat del qual l’assemblea vol aclarir el profund desacord amb les formes i el contingut.

Tornant a l’acte en qüestió, volem deixar clar que vèiem interessant convidar a iniciatives que, partint de lluites més o menys de base, estan optant per agafar forma de partits polítics (amb les seves diferents formes concretes). Crèiem fermament que aquest és un debat d’actualitat incontestable dins els moviments anticapitalistes, i així ho vam prioritzar, posant-lo el vespre del dissabte, moment de màxima afluència de públic. La Fira del Llibre Anarquista de Mallorca ha arreplegat moltíssima gent, d’aquí i de fora, i representa un espai de trobada entre diferents sensibilitats dels anarquismes. Entre aquestes companyes, n’hi ha que també s’han sentit dolgudes i fins i tot ofeses (i així ens ho han manifestat) perquè des de l’assemblea que organitza la Fira hem donat un espai de projecció a partits polítics. Nosaltres però estàvem orgulloses que la micro política mallorquina tingui llaços entre activistes i col·lectius de diferents sensibilitats anticapitalistes que permetin que debats com el que vam tenir siguin possibles. Per això, creiem que no ens vam equivocar organitzant el debat. A posteriori però, entenem que ens vam equivocar a realitzar aquest debat en el marc de la Fira. En aquest sentit, segurament no ho vàrem pensar prou i hauríem d’haver-nos proposat d’organitzar-lo en un context més local, on no haguéssim ferit prèviament a companyes anarquistes que han vingut de fora a treballar colze a colze amb nosaltres a la Fira; ni crear un malestar a altres persones amb visions diferents que van acceptar venir al debat convidades. Reconeixem doncs, la manca de cures per part nostra cap a totes les persones que s’han sentit afectades.

Finalment hem d’esmentar que nosaltres, a priori, no esperàvem que el debat pogués arribar a crear un malestar real a ningú (més enllà d’un clima de tensió política i de debat encès per les evidents diferències entre projectes) i per tant, no vam anticipar la necessitat d’una moderació especialment preparada per a gestionar conflictes més enllà dels habituals en una taula rodona. No obstant això, l’actuació de la taula va ser una decisió improvisada però plenament conscient, i que respon a una manera concreta d’entendre la moderació. I és que no compartim la visió que, en un debat com aquest, en el que hi ha tantes sensibilitats presents, la figura de la moderadora hagi d’assumir el rol autoritari de decidir quines intervencions són les acceptables i quines no. En aquest sentit, que la moderació actuï per a censurar determinades intervencions, podria satisfer a algunes persones, però d’altres es podrien sentir igualment ofeses i posteriorment haver expressat també el seu malestar (i creiem que de forma encertada) per haver-les censurat des d’una posició de privilegi com seria la taula. Per tant, creiem que d’una situació així només se’n podia sortir rebutjant el rol de poder per part de la moderació i resolent el conflicte de forma col·lectiva, assumint una corresponsabilitat entre totes les persones que presenciaren el debat. I si mai es torna a repetir un fet així, animem a cadascú a què intervingui en la línia que cregui convenient, però que no delegui en la moderació la responsabilitat que li pertoca.

Autofinançament: un gran esforç que val la pena

Per descomptat la gran quantitat d’activitats i convidades no és de franc, ni prové de cap subvenció pública ni privada (que no volem ni demanem). Ans al contrari, cada any la Fira s’autofinança gràcies a un gran esforç col·lectiu per tal de cobrir despeses i ajudar a sufragar els despeses que implica el desplaçament de ponents i distribuïdores de fora Mallorca. En aquest sentit apostem per començar prest amb l’organització d’esdeveniments previs, com va ser el sopador pro-fira amb actuació poètica que tingué lloc al mes de juliol al local de l’Ecoxarxa Mallorca; o l’acte infantil i posterior concert organitzat a setembre a la Factoria de So amb la col·laboració del grup Vecina Chunga i altres músics, així com de les inventores del joc de simulació històrica per a infants Arqueonautes.

No obstant això, la major part d’ingressos s’obtingueren durant els mateixos dies de la Fira, gràcies als menjadors i sopadors, combinats amb la venda de begudes i materials: camisetes, bosses de tela i davantals amb els dibuixos de la Fira, enguany serigrafiades per nosaltres mateixes. A més a més, mirant de ser creatius, en aquesta edició també hem experimentat amb altres mètodes de finançament com una rifa celebrada el darrer dia de Fira amb diversos paquets de llibres, fanzines, música i productes casolans i ecològics, tot ells aportats per les distintes participants de la fira, així com la inclusió d’una paradeta amb pasquins i textos. Quant als beneficis econòmics, a part d’una aportació a CNT/Ateneu Llibertari Estel Negre -espai que ens acollí durant la Fira-, quasi tots es destinaren a les Encausades de Bunyola, reforçant així els llaços de solidaritat entre companyes represaliades del nostre territori.

Aquest omple desplegament de fórmules per tal de finançar la Fira, en comptes d’acudir a les subvencions, es basa en la nostra voluntat de garantir la radical independència de la Fira amb respecte d’interessos monetaris o polítics aliens. Així mateix, creiem fermament en la potencialitat de les oprimides, i tractem de demostrar que, quan treballem juntes, podem assolir directament els nostres objectius sense dependre d’institucions imposades que administrin les nostres vides.

Fent safareig al marge dels mitjans de masses

Una altra tasca clau en l’organització ha estat la difusió, a la qual hem dedicat un grup de treball específic. Com altres anys hem apostat per muntar una pàgina web de la Fira al servidor noblogs.org amb tota la informació relativa a la mateixa, visibilitzar l’esdeveniment al portal contrainfo.cat i elaborar diversos materials que hem fet servir posteriorment per a la difusió als carrers: cartells de dos tipus, octavetes, tríptics amb el programa, adhesius i punts de llibre.

D’una altra banda, enguany hem pogut col·laborar amb les ràdios lliures Irola Irratia i Banaketak! (Uhinak Irratia) d’Euskal Herria, així com Ràdio Bronka a Barcelona i la ràdio associativa mallorquina Ona Mediterrànea. Aquestes quatre ràdios ens ajudaren a estendre la paraula a través de les ones amb entrevistes específiques on hem pogut explicar el programa de la Fira, així com els nostres objectius i inquietuds a l’hora d’organitzar-la. Encara més, també hem estat convidades a muntar paradetes informatives a la I Trobada de Mitjans Lliures de Mallorca, SAIG, així com a la segona edició de la Guiri Festa, organitzada per a sufragar les despeses de l’edició del monogràfic Tot Inclòs. Danys i conseqüències del turisme a les nostres illes.

Molt més que llibres

Així i tot, entenem que la Fira és molt més que xerrades i llibres. Durant els quatre dies que durà la Fira poguérem experimentar altres maneres horitzontals de funcionar i relacionar-nos. Creiem que tot plegat oferia a aquella plaça una altra dimensió còsmica, una bombolla d’amistat i rebel·lia, que durant quatre dies dibuixava rialles de complicitat i feia de qualsevol problema una oportunitat de solidaritat i acció col·lectiva. Juntes de la mà millorem cada any gràcies a l’experiència i autocrítica adquirida, a les quals els hi hem de sumar l’afinitat que anem desenvolupant. Com dèiem al començament d’aquest escrit, també esperem que tot plegat ajudi i animi a la implicació en la lluita social per a l’emancipació, tan necessària en els nostres dies.

Ara bé, això no acaba aquí i creiem que encara es pot avançar més en l’organització de la Fira. Per exemple apostar més per les iniciatives editorials mallorquines; fer les camisetes de comerç just i de més colors; millorar la qüestió dels bons per garantir un menjar assequible a tothom; aconseguir un consum local i ecològic en col·laboració amb projectes de producció agrària autònoms; la combinació de diversos formats en les presentacions de llibres, taules rodones i debats; l’elaboració d’un programa que aposti per visibilitzar les veus més censurades, com ara la de les dones, o tractar d’evitar l’especialització a l’hora de realitzar les tasques més tècniques, són alguns dels reptes que volem encarar per a pròximes edicions. Així mateix, volem destacar el que són per a nosaltres alguns encerts a l’hora d’organitzar la Fira: que l’assemblea d’organització sigui oberta i descentralitzada; que la Fira es trobi a una plaça acollidora d’un barri fora del centre de la Ciutat i dels circuits turístics, com és el de Ses Veles; que hi hagi un grup de treball per a cada menjada i una persona encarregada de presentar cada acte; establir un punt de neteja col·lectiva de la vaixella, etc., són entre d’altres molts detalls, coses que ens fan esmolar la Fira i faciliten la dinamització i autogestió de la mateixa.

Per acabar, volem fer un especial agraïment a totes aquelles que participàreu de la Fira. A totes les persones que heu col·laborat fent una presentació o actuació, a les que heu participat en l’organització i desenvolupament de la Fira, així com dels actes previs de finançament i difusió; als grups de cuina Casajà, Brokoli Komandoa, Raffaella Carrà i la col.lectiva Ulls Sadolls, que també va col·laborar en l’elaboració i reflexió sobre el programa; a les Longo Mae que feren a mà tot el pa de la Fira; a l’Ateneu Estel Negre / CNT, que va donar suport logístic durant tota la Fira i va albergar els actes de dijous; a les amigues que allotjaren a les persones que vingueren de fora, i en general a totes les que vàreu acudir i participar de les activitats o vàreu donar suport econòmic a la Fira. La Fira també és vostra, és de totes, la fem entre totes. Plegades aconseguim que la Fira continuï essent una trobada de referència per a les combatents mallorquines. Amb aquesta valoració, l’assemblea organitzadora de la Fira s’autodissol, com cada any i fins a la pròxima edició. Com a assemblea oberta que som, no podem sinó convidar-vos a tothom a participar l’any que ve de l’organització de la IV Fira del Llibre Anarquista de Mallorca, per tal de seguir millorant i fer una fira de totes i per a totes.

Visca la Fira, visca l’anarquia!

Assemblea organitzadora de la III Fira del llibre anarquista de Mallorca