Cinco historias de mujeres indocumentadas, Amalia Álvarez
Editorial: The Swedish Comics Association (Tusen Serier)
L’autora d’aquesta obra ha volgut donar veu, amb text i dibuixos, a aquelles persones que viuen en l’anonimat, esperant un permís de residència a Suècia i a les que, amb negligència, se les anomena unes “sense papers”. Com diu ella mateixa: “En el meu pas pels carrers de Suècia, el meu nou país, vaig conèixer a aquestes cinc dones que em van confiar les seves històries, i que ara jo les confio a tots vosaltres”.
Cinco historias de mujeres indocumentadas és un d’aquells llibres màgics que ens xerra en distintes llengües. Castellà, suec i anglès s’acomoden de forma elegant a les originals caricatures del llibre de tapes negres i text en blanc.
Les seves pàgines ens xerren de Luz María, que va tenir una filleta a Suècia, però que es va veure obligada a allunyarse’n i viatjar al seu país d’origen, per mor de la seva situació irregular: “La meva filla va nàixer en un estiu calorós i va créixer en un llarg hivern”, ens explica. També ens arriben altres veus de dones que han estat víctimes de l’assetjament sexual, en caure dins les garres de les màfies que practiquen el trànsit il∙legal de persones, fent d’esposes importades. És a dir, d’aquelles dones que han de romandre dos anys llargs junt els seus marits, encara que les maltractin, doncs si sol∙liciten el divorci abans del plaç fixat, són immediatament expulsades del país.
En resum, es tracta d’històries cruentes, arrancades directament de la vida real…
Font: Magazín Latino