Presentació del Projecte Úter: Dibuix col·laboratiu sobre llibertats sexuals i reproductives a càrrec de les artistes Toxina Matamales i
Carles G.O’D.

D’entre les intenses mobilitzacions viscudes a l’estat espanyol en els darrers anys, el “debat” sobre l’avortament se’ns va fer necessari i alliberador. Enteníem que abordar el tema des de la narració gràfica, deixant de banda el llenguatge escrit, podia convertir el treball en una eina de comunicació útil. Això ens interessava molt perquè ens permetia treballar un tema històric i universal que segueix essent un tabú arreu del món.

Amb l’objectiu de crear un mural que afavorís la comunicació, vàrem començar a recol·lectar històries de persones de manera oral, a entrar en diàleg amb elles, a generar converses. A partir d’aquests materials sensibles, algunes històries es convertiren en anècdotes que apareixen posteriorment al dibuix. D’altres ajudaren a emmarcar el tema, a guanyar perspectiva, a problematitzar la qüestió. Com el col·lectiu La colmena, reivindicam les històries transmeses oralment i la creació d’imatges de lectura i digestió lentes. Per la seva inspiració, a Úter hi apareixen animals, alguns dels quals representen persones i no, en cap cas, humans.

Si us hi fixeu, la majoria de noms dels animals del pòster s’utilitzen per insultar les dones. Funciona com a catarsi resignificar aquests noms de manera apoderada.

Serà un plaer poder compartir­lo així com es va elaborar; les presentacions del mural contaran les històries viscudes i posaran qüestions damunt la taula. A més, ens esforçarem per estar obertes i flexibles a noves aportacions.

Benvingudes!

Cinco historias de mujeres indocumentadas, Amalia Álvarez

Editorial: The Swedish Comics Association (Tusen Serier)

L’autora d’aquesta obra ha volgut donar veu, amb text i dibuixos, a aquelles persones que viuen en l’anonimat, esperant un permís de residència a Suècia i a les que, amb negligència, se les anomena unes “sense papers”. Com diu ella mateixa: “En el meu pas pels carrers de Suècia, el meu nou país, vaig conèixer a aquestes cinc dones que em van confiar les seves històries, i que ara jo les confio a tots vosaltres”.

Cinco historias de mujeres indocumentadas és un d’aquells llibres màgics que ens xerra en distintes llengües. Castellà, suec i anglès s’acomoden de forma elegant a les originals caricatures del llibre de tapes negres i text en blanc.

Les seves pàgines ens xerren de Luz María, que va tenir una filleta a Suècia, però que es va veure obligada a allunyar­se’n i viatjar al seu país d’origen, per mor de la seva situació irregular: “La meva filla va nàixer en un estiu calorós i va créixer en un llarg hivern”, ens explica. També ens arriben altres veus de dones que han estat víctimes de l’assetjament sexual, en caure dins les garres de les màfies que practiquen el trànsit il∙legal de persones, fent d’esposes importades. És a dir, d’aquelles dones que han de romandre dos anys llargs junt els seus marits, encara que les maltractin, doncs si sol∙liciten el divorci abans del plaç fixat, són immediatament expulsades del país.

En resum, es tracta d’històries cruentes, arrancades directament de la vida real…

Font: Magazín Latino

Dulce Leviatán. Críticos, víctimas y antagonistas del Estado del Bienestar, Pedro García Olivo

Editorial: Bardo Ediciones

Llibre en pdf

La forma menys vaporosa de l’Estat Social ha rebut el nom d’«Estat del Benestar», que no assenyala un benestar de tots dins l’àrea de les potències hegemòniques sinó que es fonamenta en el malestar de quasi totxs dins l’àmbit dels països independents, com han denunciat tants crítics del neo-imperialisme i la globalització. Aquesta modalitat de l’Estat no apareix com un telos de la lògica política del Capitalisme: pot anar i venir, s’apropa i s’allunya. Avui tendeix a difuminar­se, pel que fa als països del sud d’Europa; però persisteix i fins i tot s’enforteix en d’altres, europeus i no europeus.

Així doncs, és intenció de l’autor contribuir a la seva crítica donat que la percep, en paraules seves, «com la més gran de les enganyifes, com l’engendre més falsari, més verinós, que cal disposar per a la justificació (legitimació) de la coerció governamental i de l’explotació social, per a la peprpetuació de la casta política, i el cànon de vida dels burgesos i els aburgesats (per una banda, i per definició, empresaris, banquers, etc., per l’altra, treballadors, empleats o aturats, que es reconeixen en la ‘disposició psicològica’ —abans en dèiem mentalitat— de la classe dominant, en el seu ‘caràcter social’: el sector majoritari de la població dins les nacions del nord).

La Apuesta directa. Debate libertario y ciclo político, Diverses autores

Editorial: Enclave de libros

Fitxa

Aquest llibre apareix després d’activar un procés de reflexió horitzontal sobre les transformacions socials i polítiques en curs, així com les seves possibles evolucions. Es proposa com un «facilitador», una eina d’aproximació, una de les activitats llibertaries que, a propòsit de les derives «democràtiques» en curs, s’esforcen per a dibuixar mapes d’allò que passa, assumint que es tracta d’una aposta subjecta a discussió i a error. Les contribucions de diferents col∙lectius i individualitats a aquesta reflexió comuna, més que elaborar un pacte de consens de les organitzacions socials per a frenar la devastació capitalista, intenten
proporcionar diagnòstics rigorosos per tal de mostrar els mecanismes ocults (i no tan sols els obvis: injustícia, crueltat, desigualtat,…) de la dominació. La seva urgència prové d’una actitud militant i oberta, que no deixa de plantejar­se com podem experimentar i estendre les pràctiques d’auto­organització i autogestió fora de les dimensions actuals de la política representativa i institucionals en l’escenari que s’està gestant.

El seu propòsit és el de reformular l’anarquisme en el marc de l’època actual, un anarquisme disposat a posar­se en discussió, que sap redirigir cap a sí mateix la mirada crítica més exigent, a la vegada que és plenament conscient de la seva presència poderosa en l’imaginari i lluites d’amplíssims estrats de la població que anhelen una societat radicalment distinta. Un pensament llibertari en formació contínua, que evoluciona amb la realitat social i cultural, capaç d’enriquir­se i modificar­se en contacte amb el món en el què s’insereix, a través de les experiències que desenvolupa, gràcies a les lluites en les que participa i als coneixements
que absorbeix i elabora.

La Anarquía Funciona, Peter Gerderloos.

Editorial: La Neurosis o las barricadas Ediciones

Fitxa

La idea que l’anarquisme es basa en una sèrie de principis irrealitzables està francament estesa, fins i tot entre moltes de les persones que consideren que la crítica que fa l’anarquisme de les societats capitalistes està carregada de raons.

Tanmateix, les idees fonamentals de l’anarquisme han pres forma en diferents societats occidentals (i d’altres) en el transcurs de la història i ho segueixen fent en l’actualitat. Aquestes idees bàsiques es troben dins de molts moviments, lluites, projectes, espais o vivències que qüestionen el pensament únic que malda per convèncer­nos que la dualitat capitalisme-Estat representa una fita irrenunciable per a la vida humana.

Així, La anarquía funciona planteja un suggeridor recorregut per aquelles societats i propostes que posen en dubte el prejudici esmentat. Inclou, a més, una àmplia bibliografia per a apropar­nos, a través d’una mirada antropològica o històrica o bé a través d’experiències personals, a un ventall de mons que mostren que hi ha vida més enllà de l’Estat. I no només això, si no que la veritable vida és, en realitat, aquella que comença on l’Estat s’acaba.

BUENOS DÍAS SÍSIFO, Autor: José Ardillo

El seu autor, un dels artífexs del conegut pamflet de crítica antiindustrial “Los amigos de Ludd” i autor de molts textes apareguts en publicacions com Argelaga, Cul de Sac, o Ekintza Zuzena segueix en la seva línia de crítica a la societat actual que té com a base el concepte de creixement com a veritat inqüestionable. El creixement i el desarrollisme son actualment un dogma, una fi en ells mateixos que ens condueixen a la in sostenibilitat planetària i a la pobresa de tot tipus. Unes idees expressades per Ardillo en alguns dels seus assajos més brillants però que ara apareixen en forma de novel·la semi-utópica, de retorn a un món rural
empres per urbanites i on l’autor ens parla de desencís, de recerca de la pròpia identitat i en definitiva del retrobament amb la dignitat de les persones i el respecte als animals i plantes. Ardillo planteja entre d’altres el retrobament de les idees de la pròpia infantesa i el desaprendre conceptes banals amb que som ensinistrats quotidianament. Es ja la tercera novel·la de José Ardillo.

CAMINANDO HACÍA EL ABISMO. HISTÓRIA DE UNA GENERACIÓN. Autor: José M. Botana Cao

Es aquesta una novel·la amb una aportació de la pròpia biografia de l’autor. Ens narra part de les seves vivències i les de la seva generació, es com no, una crònica de la Transició en els ambients anarquistes de l’estat espanyol. En una espiral de sensacions i aprenentatges llibertaris es barregen amb celeritat l’acció directa, la lluita armada de la RAF, les reivindicacións dels barris marginals, els ressons de la música psicodèlica, la irrupció sense permís del punk, els montatges policials del “cas Scala”, la ineficàcia del antic sindicat anarcosindicalista per conviure amb la modernitat, i la passió per llibres i revistes censurats pel franquisme. Dins d’aquest univers antiautoritari en constant formació les drogues es veuen, per alguns, com a mitja per a redescobrir part de tot allò que el franquisme havia prohibit. Com no, la repressió i la presó son la fi de molts d’aquells inconformistes socials dels anys setanta i principis dels vuitanta, uns anys en que les lluites dins de la presó passen per les reivindicacions politiques, però sobretot per les que fan referències als presos socials en un moviment sense precedents anomenat COPEL (Coordinadora de Presos en Lluita) que donarà una dimensió única en la història de la lluita anticarcel·laria i antirepressiva tot el món.

HUYE HOMBRE HUYE, Autor: Xosé Tarrio

Es aquest un treball clàssic i tot un referent mundial sobre la repressió i sobre el sistema de presó que amenaça sempre a aquells que caminen als marges d’allò que es acceptat com a norma dins de la societat actual. El seu autor, un nen gallec que va passar bona part de la seva infantessa en reformatoris i centres de menors, va passar directament al món de la presó. Van ser 17 anys de bogeria dins d’una presó espanyola, va ser vexat i sotmès a condicions inhumanes a causa de ser pobre i de classe desfavorida. Xosé Tarrio (1968-2005) va deixar el seu colpidor testimoni de vida passat a la seva majoria dins d’un sistema carcelari que castiga i
humilia a aquells que son exclosos, i que no té en compte el delicte, en el cas de Xosé un petit robatori, sinó la classe social del pres ja que un cop començada l’espiral de repressió, malaltia, i coacció, abandona a les persones sense oferir cap possibilitat de sortida, ja sigui física (la llibertat), sanitària (la cura pal·liativa de la SIDA), o mental (la esperança). Xosé Tarrio i la seva trajectòria vital son una denuncia permanent no tan sols del franquisme, sinó de la Transició espanyola que va ser incapaç de mostrar comprensió i de solucionar el vergonyant sistema repressiu espanyol heretat del feixisme més aberrant en el que Xosé va passar 12 anys completament aïllat del món exterior. Al 2009 els veïns de Madrid van posar el seu nom a una plaça. Una bona eina que ens va deixar Xosé per a reflexionar sobre el sistema penitenciari i les persones sotmeses al règim FIES i d’altres semblants.

CONTRA LA DEMOCRACIA, autor: GAC

Sempre ens demanem fins on arriba l’actual democràcia i com és possible que en el seu nom hi haguí perseverat la desigualtat i la dominació si des de ben petits en han explicat que possiblement és el millor sistema polític del que pot gaudir la persona vivint en col·lectivitat. Aquestes i moltes altres preguntes es fan els autors del llibre que han contribuït a donar llum sobre una qüestió que semblava inqüestionable i és més, indiscutible. Inicien la seva exposició explicant com sorgeix la democràcia i com ha evolucionat al llarg de l’esdevenir de la humanitat per mostrar-nos la perversió de la utilització Politica i partidista dels efectes del sistema de vot i d’eleccions del segle XXI. Una reflexió que motiva a la discussió a l’àgora entre els lectors i els que s’apropen a la reflexió sobre les causes i efectes de la desigualtat a nivell planetari, sobre les complicitats i els enganys dels mitjans de in-comunicació, o des-informació de les persones que vivim anònimament immersos dins del major sistema capitalista mundial.

Un llibre per a valorar i discutir entre grups i col·lectivitats.

La Salamandra, Revista Surrealista, Varis autors.

La revista SALAMANDRA que du com a subtítols: Intervenció Surrealista, Imaginació intel·ligent i Crítica de la vida quotidiana, ens ofereix en el seu darrer número un veritable festival pirotècnic de la imaginació, unida al coneixement crític i al plaer dels nostres sentits corporals.

Un número que mostra dins el panorama europeu la maduresa d’una de les revistes més coherents amb la seva temàtica: el surrealisme com a forma d’acció i subversió poètica. S’acompanya dels tradicionals instruments de l’imaginari surrealista: jocs, derives, troballes, indicis anònims en nuclis urbans, exploració dels somnis, i l’atzar objectiu tan conreat pels membres dels diferents col·lectius d’arreu del món. Un número extens que utilitza la crítica social de caire radical com a mitjà per a mostrar i alhora qüestionar el sistema de dominació i de pensament únic en el que vivim actualment. Varies propostes arriben embolcallades de
belles i inquietants imatges trastocades fruit de la recerca dels seus autors que ens fan meditar sobre l’art i el mercantilisme capitalista que l’acompanya. Trobem interessants articles que van des de una actualització del pensament enunciat per Sarane Alexandrian del “materialisme poètic” per oposició al materialisme històric”, i varies propostes que ens fan adonar que el surrealisme no rau en els museus, sinó que es una eina important per a transformar el mon en el que vivim.