Dulce Leviatán. Críticos, víctimas y antagonistas del Estado del Bienestar, Pedro García Olivo
Editorial: Bardo Ediciones
La forma menys vaporosa de l’Estat Social ha rebut el nom d’«Estat del Benestar», que no assenyala un benestar de tots dins l’àrea de les potències hegemòniques sinó que es fonamenta en el malestar de quasi totxs dins l’àmbit dels països independents, com han denunciat tants crítics del neo-imperialisme i la globalització. Aquesta modalitat de l’Estat no apareix com un telos de la lògica política del Capitalisme: pot anar i venir, s’apropa i s’allunya. Avui tendeix a difuminarse, pel que fa als països del sud d’Europa; però persisteix i fins i tot s’enforteix en d’altres, europeus i no europeus.
Així doncs, és intenció de l’autor contribuir a la seva crítica donat que la percep, en paraules seves, «com la més gran de les enganyifes, com l’engendre més falsari, més verinós, que cal disposar per a la justificació (legitimació) de la coerció governamental i de l’explotació social, per a la peprpetuació de la casta política, i el cànon de vida dels burgesos i els aburgesats (per una banda, i per definició, empresaris, banquers, etc., per l’altra, treballadors, empleats o aturats, que es reconeixen en la ‘disposició psicològica’ —abans en dèiem mentalitat— de la classe dominant, en el seu ‘caràcter social’: el sector majoritari de la població dins les nacions del nord).